Bullyng: L'assetjament escolar (també conegut com assetjament escolar, matonaje escolar o, fins i tot, per la seva terme anglès bullying) és qualsevol forma de maltractament psicològic, verbal o físic produït entre escolars de forma reiterada al llarg d'un temps determinat. Estadísticament, el tipus de violència dominant és l'emocional i es dóna majoritàriament a l'aula i pati dels centres escolars. Els protagonistes dels casos d'assetjament escolar solen ser nens i nenes en procés d'entrada a l'adolescència (12-13 anys), sent lleugerament superior el percentatge de nenes en el perfil de víctimes.
El conflicte forma part de la vida i és un motor de progrés, però en determinades condicions pot conduir a la violència. Per millorar la convivència educativa i prevenir la violència, cal ensenyar a resoldre conflictes de manera constructiva, és a dir, pensant, dialogant i negociant. Un possible mètode de resolució de conflictes es desenvolupa en els següents passos:
Resolució del conflicte:
* Definir adequadament el conflicte.
* Establir quins són els objectius i ordenar segons la seva importància.
* Dissenyar les possibles solucions al conflicte.
* Escollir la solució que es consideri millor i elaborar un pla per dur-la a terme.
* Dur a la pràctica la solució escollida.
* Valorar els resultats obtinguts i, si no són els desitjats, repetir tot el procediment per tractar de millorar-los.
Una bona idea pot ser la d'anar escrivint les diferents fases del procés, per facilitar la seva realització. En els programes de prevenció de la violència escolar que s'estan desenvolupant en els darrers temps, s'inclouen la mediació i la negociació com a mètodes de resolució de conflictes sense violència.
Eutonasia:
El terme eutanàsia és tot acte o omissió la responsabilitat recau en personal mèdic o en individus propers al malalt, i que ocasiona la mort immediata d'aquest. La paraula deriva del grec: eu ('bo') i Thanatos ('mort').
Els qui defensen l'eutanàsia sostenen que la finalitat de l'acte és evitar sofriments insuportables o la prolongació artificial de la vida a un malalt, presentant aquestes situacions com «contràries a la dignitat». També els seus defensors sostenen que perquè l'eutanàsia sigui considerada com a tal, el malalt ha de patir, necessàriament, una malaltia terminal o incurable, i en segon lloc, el personal sanitari ha de comptar expressament amb el consentiment del malalt.
D'altres, creuen que els programes d'eutanàsia estan en contraposició amb els ideals amb què es defensa la seva implementació.
El concepte de «dignitat humana» s'invoca tant per defensar l'eutanàsia com per rebutjar-la.
Així, per als defensors de l'eutanàsia, la dignitat humana del malalt consistiria en el dret a triar lliurement el moment de la pròpia mort; per als seus detractors, la dignitat humana obliga a oposar-se a l'eutanàsia, per considerar-lo una arbitrarietat humana davant d'un problema moral, ja sigui fonamentat en la religióo en principis de caràcter laic i fins i tot ateus.
